Llibres de text, un obsolet dispositiu de control? Jaume Martinez Bonafé (Universitat de València)
Vam tindre el plaer d’assistir a la conferència de Jaume Martinez on ens va parlar sobre els llibres de text, i el seu us el l’aula, o més bé de l’ús que deuríem fer el futurs mestres.
De què parlem quan parlem dels llibres de text?
Jaume ha estat 11 anys treballant de mestre d’escola i mai ha utilitzat llibres de text. Els llibres són un recurs, ens ajuda, són una possibilitat.
El llibre de text concreta:
a) Una teoria pedagògica i les concrecions curriculars i didàctiques d’aquesta teoria.
b) Una corresponent teoria del treball docent, de la formació i coneixement del docent.
c) Un discurs , una manera de posar en relació llenguatges i pràctiques institucionals, que naturalitzen les percepcions ideologitzades de l’experiència social de l’ensenyament.
d) És un gran negoci editorial.
Els llibres naixen en la pedagogia escolàstica, i segueixen el mateix esquema des d’aleshores . Una de les característiques d’esta pedagogia és que separa el subjecte de l’objecte, es a dir, no se té en compte la cultura del subjecte , sinó el concepte a construir. Un altra és la separació de la experiència social de l’escolar i la cultural.
El saber escolar ha de tindre algun tipus d’organització, i tot això es fa amb el codi de la disciplinarietat. Esta és la concepció del currículum.
“El llibre de text és el catecisme de la pedagogia escolàstica.”
Per exemple, la cultura popular no està considerada currículum, encara que és una part important en les nostres relacions socials. El llibre de text ens serveix per a una pedagogia escolàstica.
Quin mestre hi ha darrere d’un llibre de text?
Per a explicar açò hi ha que pensar quin currículum hi ha darrere d’un llibre en el plànol de l’execució i en el de la producció.
Per al mestre el llibre és la ferramenta, i com depèn d’aquesta, a partir d’ahí pensa la producció. Sense el llibre de text el mestre té el poder de canviar el temps i l’estructura de l’aula, es a dir, l’organització temàtica. Dependre del llibre de text els desprofesionalitza.
El llibre de text separa al mestre de la seua experiència social, cultural i professional. Els mestres han de treballar dins l’aula amb tranquil·litat, no amb la presa i el ritme curricular.
La idea general de Jaume és que el llibre de text es pot utilitzar con a un suport en el aula, i no com a la ferramenta principal. Per tant, els mestres han de ser innovadors, i han de pensar nous recursos que donen més possibilitats d’aprenentatge als alumnes. Vol dir açò que el futur del llibre de text perilla? Que pensen al respecte les editorials?
Un canvi substancial en el suport del material dels llibres de text podria acabar amb el model de negoci actual, des de l’aparició de la impremta. Les editorials, al veure que el negoci del llibre de text està tocant la seua fi, intenten substituir-lo per un altre que deixe intactes o incremente a poder ser els seus beneficis. I això ho fan amb la substitució d’estos llibres per uns altres digitals. El problema és que no canvia res de dins, es a dir, els continguts són els mateixos, simplement canvia el format, segueixen amb el mateix contingut estàtic de sempre.
L’Administració educativa ha canviat la seua manera de pensar, i ara es gasta els diners en ordinadors, més que en llibres de text. En açò fomenten la gratuïtat dels continguts, ja que no necessiten tals amb una Red d’Internet a les aules, la qual proporciona molta més informació que un simple llibre de text. Per aquest fet les editorials les acusen de “còmplices de pirateria”, quan diuen que no es pot pretendre pagar els ordinadors i no els continguts, desqualificant als ordinadors de màquines, les quals no donen intel·ligència.
En conclusió, diré que els què no tenim cap interès comercial, els mestres, som els que hem de decidir sobre els materials curriculars, sobre com utilitzar-los. Hem de ser innovadors amb les metodologies, el seguir un llibre de text de cap a peus estava bé en l’època en la què no teníem altres mitjans. El poder compartir informació i comunicar-nos amb altres centres, mestres o simplement entre els alumnes de diferents escoles, és un de tants avantatges que tenen les noves tecnologies. Les possibilitats que obrin les noves tecnologies ofereixen oportunitats mes riques, diverses i variades d’aprenentatge als estudiants, i moltes possibilitats del desenvolupament professional dels docents. Pense que també es un gran avanç per a tots, per a les administracions, les quals no es gastarien tants diners a la llarga, com per als pares, els quals no haurien de comprar tants materials escolars. Tenim una grandíssima font d’informació al nostre abast gratuïta, la qual no estem aprofitant com toca.
